LA POLÍTICA DEMOCRÁTICA NECESITA MAS DIRECTORES QUE SEPAN DIRIGIR

Sus organizaciones - los partidos políticos, los gobiernos, los parlamentos, las administraciones y empresas públicas, las universidades, centros de investigación, escuelas e institutos, los hospitales y centros de atención sanitaria - necesitan cubrir los requisitos de eficacia y eficiencia, para cumplir bien con el papel que todos esperamos y loas textos legislativos prescriben.
En cambio:
*demasiados actores titulados como directores, más que dirigir, mandan/"mangonean", o "salsean";
*La eficacia y la eficiencia, apenas  si pasan a la práctica desde su copiosa repetición en los textos legislativos;
* Todavía se esperan líderes heroicos- carismáticos o burocráticos- colgados de la cúspide, y algunos se sienten la obligación de mantener este teatro.

Algunas opiniones para reflexionar

Peter F. Drucker (1909/2005)
1+ "Mucho de lo que llamamos management consiste en hacer difícil trabajar para la gente" (Citado por R. L. Ackoff en "Re-creating the Corporation" (1.999)
+ "En una reciente conversación - 2.002-  con Peter Drucker, uno de los fundadores teóricos del management, le mencionamos que estábamos escribiendo un libro sobre el fin del management. Su respuesta fué: "Ya era hora!". El comentario de Drucker refleja la urgencia creciente en la demanda por un  nuevo orden organizativo y la frustración que muchos empleados y líderes sienten con los niveles puntiagudos de la jerarquía,el liderazgo egotista, la toma de decisiones autoritarias, la parálisis burocrática, el desperdicio de tiempo y esfuerzo, la incompetencia directiva, y la resistencia de los empleados a desarrollar unas relaciones de trabajo más maduras, responsables y colaborativas  
(K.Kloke y J. Goldsmith en "The End of Mangement and the Rise of Organizational Democracy" (2.002)

Albert Aixalá, Director de la Fundació Rafael Campalans (Barcelona)

",,, la campanya electoral americana de 2008 i la victòria de Barack Obama van demostrar dues coses: no hi ha lideratge sense un relat sòlid i consistent que doni sentit a un projecte polític, i no hi ha victòria electoral  possible sense una organit­zació potent dirigida a optimitzar els seus resultats.

Per tant, els socialistes europeus no només hem d’aprendre a elaborar relats consistents sobre la realitat d’avui, sinó que hem de saber construir organitzacions fortes capaces de comprometre als militants i arribar així al màxim nombre possible de votants potencials. A l’esquerra europea pot­ser li cal un príncep com Obama, però també li cal una maquinària electoral com el Partit Demòcrata.

Els electors d’avui volen ser més escol­tats, i sobretot no volen sentir-se utilit­zats. Volen que els sedueixin. Però també volen seduir. Seduir al candidat, com el candidat els sedueix. Seduir als altres votants i que els sedueixin. La comunicació jeràrquica s’ha acabat: és l’hora de la comunicació bidireccio­nal.

És l’hora de generar confiança abans de demanar compromís. És l’hora d’escoltar abans de respondre.És l’hora de definir els problemes, i explicar-los, abans de donar solucions.

Les nostres organitzacions avui escolten poc i generen poca confiança. Per tant, som incapaços de respondre adequadament i d’aconseguir el com­promís dels electors per a resoldre els problemes que hem definit.

Els nostres partits són, essencial­ment, partits de quadres. A Espanya, com a mínim, i a França, no hi ha par­tits de masses ni n’hi ha hagut pràcti­cament mai. I a Alemanya, Àustria o Itàlia, on n’hi havia, els grans partits de l’esquerra ja no són el que eren, ja no són partits de masses. El temps dels grans partits burocràtics i jerarquitzats ja ha passat. Ara és l’hora dels partits d’electors.

Hem de canviar l’organització. Com ho hem de fer? Dirigint millor.

En els nostres partits sovint es mana molt però es dirigeix poc. Els mili­tants, com els ciutadans i el conjunt d’electors, no volen ser manats. Però sí accepten ser dirigits. Ben dirigits. És a dir, volen ser liderats.

La pregunta que ens hem de fer és el com. Com volen ser liderats els electors? En els nostres partits hi ha una gran confusió sobre les formes de dirigir i de liderar. Tothom sembla reclamar lideratges carismàtics. Però quan es produeixen, sovint desatenen la direcció —la bona direcció— de l’organització. És clar que, en oca­sions, caiem en els lideratges burocrà­tics, que no acaben de liderar, però tampoc dirigeixen bé l’organització.

Ara bé, liderar i dirigir una orga­nització no és fàcil. Tot i que podem aprendre algunes coses. 1) Cal practi­car un lideratge suficient, capaç d’en-grescar però que no limiti l’acció col·lectiva, com fan sovint els hiperli­deratges. 2) Cal empoderar els mili­tants, i fer-los partíceps de les deci­sions.

Com es fa això? Fent-ho. Intentant-ho. Posant-ho en pràctica. En aquest cas, com en molts d’altres, Practice drives theory, que diuen els anglosaxons. La pràctica condueix, i determina  la teoria. Aquest canvi organitzatiu no es pot fer només dis­cutint idees o inventant noves narra­cions. La diferència vindrà d’una pràctica diferent."

(Un resumen de su articulo "Com podem millorar l'organizació dels partits d'esquerra", publicado en el número 24 de larevista FRC y en su blog LET US BEGIN)


Dos propuestas normativas

* Una buena dirección logra constituir un sistema de liderazgo. Este sistema no depende de la capacidad de imposición o persuasión del director, sino de comprender anticipadamente las claves de la situación total - los objetivos de la organización, de su entorno y de las personas implicadas en el trabajo - y anticipar la tarea de acción más adecuada para alcanzar  el mejor cumplimiento de los intereses en presencia, ayudando a que los que deben ejecutarla sepan hacerlo eficaz y eficientemente.

* En una organización suficientemente grande como para requerir varios niveles organizativos, la dirección debe ejercerse desde los niveles más bajos integrándose sucesivamente con los niveles superiores, en un juego de compromisos/ayudas, como una manera de conseguir la mayor implicación de recursos para la consecución de resultados políticos.

De un artículo reciente muy aconsejable

"El problema de España no es solo que los partidos políticos hayan colonizado la Administración Pública sino más bien que nuestra política está colonizada por administradores públicos. No es política lo que sobra en España, sino corporativismo."
(Víctor Puente Giné: "La enfermedad institucional de España", EL PAIS, 15 de agosto de 2.012)

------------------------------------

Leer + en los libros y artículo mencionados y en www.marcoslekuona.net